Camamilla

Planta herbàcia anual que fa 10-50 cm d'alçada. Fa una olor característica.
La tija és recta i ramificada.
Les fulles són de color verd clar i estan dividides en molts segments finíssims.

 Floreix a finals de primavera i principis d'estiu.
Les flors es reuneixen en capítols.
Les flors externes són blanques i les centrals són grogues.

 Tonic amarg, eupeptico i antiespasmòdic.Propietats antiinflamatòries per l'acció de l'azulè i del seu oli essencial.S'usa en el tractament de les vies digestives: inapetència, nàusees, vòmits, dispèpsies hiposecretoras, meteorisme, espasmes gastrointestinals, colitis.
Afavoreix els moviments peristàltics.
Molt útil en les úlceres gàstriques, gastritis, ulcus gastroduodenal.
La camamilla es fa servir contra l'ansietat, nerviosisme i insomni (fins i tot infantil), cefalees. Bronquitis crònica, asma. Dismenorrees.
En ús extern: conjuntivitis, èczemes, neuràlgies, estomatitis, aftes bucals, vulvovaginitis, distròfia de la mucosa vaginal, ferides, contusions.

Sajolida

Propietats e indicacions

La sajolida conté fins a 1% d’olis essencials, que li atorga propietats estimulants, carminatives, antiespasmòdiques, picadures d’insectes (fulles triturades), vermífugues, diürètiques i pectorals.

• Sobre l’aparell digestiu actua com aperitiva, i facilitant la digestió. Resulta útil en els casos de gastritis.
• Sobre el sistema nerviós exerceix una acció tonificant, per lo que es troba indicada en caso de fatiga crònica, debilitat.
• És afrodisíaca . S’utilitza per estimular, pel cansament físic.
• Es depurativa. Es útil en bronquitis como en casos d’asma. 

 

Romaní

Propietats farmacològiques

La gran majoria estan relacionades amb l'activitat de l'oli essencial. S'ha demostrat de forma activa que és un bactericida potent, aniviral i també antioxidant (sobretot gràcies al carnosol).
Antigament també es tractaven amb romer alguns trastorns nerviosos; els metges àrabs, a l'antiguitat, empraven el romer per a tornar la parla després d'un desmai.
L'administració per via oral, també presenta una activitat diürètica.
L'aplicació tòpica dels extractes alcohòlics fets amb fulles de romer, inhibeixen la iniciació i progrés del tumor epidèrmic (amb un 40-60% d'eficàcia).
Aquest oli essencial ha demostrat in vitro activitat espasmolítica i anticonvulsionant.
Té també un efecte similar al dels antiinflamatoris i millora l'activitat circulatòria, sobretot a les extremitats inferiors, essent un bon cicatritzant.
També ha estat demostrat el seu ús en el tractament de l'alopècia.
El fum del romaní serveix com a tractament per l'asma.
El romer es troba incorporat a les farmàcies d'Alemanya, Anglaterra, Argentina, Austràlia, Bèlgica, Espanya, França, Mèxic, Països Catalans, Portugal, República Txeca i Suïssa, entre d'altres.

Farigola

Tenim la sort de viure en una zona  molt creativa d'aquestes plantes.

Propietats de la Farigola 
A causa de les seves propietats antisèptiques i espasmolítiques és utilitzat en afeccions respiratòries: tos irritativa, refredat, grip, bronquitis, laringitis, faringitis, amigdalitis, asma, emfisema.
La farigola actua sobre la rinorrea disminuint les secrecions nasals.
La farigola ha demostrat ser molt eficaç també en les afeccions digestives: digestions lentes, parasitosi intestinal, gasos, espasmes, gastritis cròniques, meteorisme, colitis, inapetència; astènia.
Per als trastorns per gasos es recomana associar amb el carbó vegetal.
La seva acció antisèptica permet usar-lo per a les diarrees.
Afeccions urinàries: infeccions urinàries, prostatitis, cistitis, uretritis, pielonefritis.
La farigola té virtuts estimulants i antivíriques i com a tal pot utilitzar per prevenir recidives de l'herpes zòster.
En ús extern: dermatitis, furóncols, infeccions cutànies, vaginitis, conjuntivitis, otitis, rinitis, sinusitis, dolors reumàtics, estomatitis, dolors dentals, alopècia, úlceres, contusions, esquinços, hematomes, cremades.